ÁNGELES GONZÁLEZ · Directora de la Mostra Internacional de Mim a Sueca
Enguany el lema del festival és ‘Delicatessen’. Per què?
Sabem que el MIM és molt especial, un esdeveniment cultural i social únic. Primer, perquè partim del gest i del teatre físic com a disciplina artística, cosa que només ocorre al nostre festival en tot el territori nacional; per altra banda, comptem amb un equilibri entre l’exhibició entre espais oberts i tancats difícil de trobar; i, finalment, perquè estan equilibrades les propostes més íntimes amb les més convencionals. Ho sabíem, però cal dir-ho: el MIM és únic.
Què creus que pot impactar més al públic del Mim en esta edició?
Una de les propostes que pot impactar més és la de Sadiq Ali The Chosen Haram, pel seu contingut i per la manera en què ho posa en escena. Ser homosexual i musulmà és difícil encara hui en dia. També sorprendrà el treball de Les complémentaires, un treball físic molt bèstia al mateix temps que es toca un violí. A més, el seu humor agradarà molt als espectadors. I Dyptik, que compta com tirar endavant en Cisjordània i té un apoteòsic final. Finalment, Manolo Alcántara muntarà un espectacle-instal·lació molt especial en el Molí del Pasiego.
Què té esta 34a edició que no hagen tingut les anteriors?
Enguany hi ha més estrenes nacionals i autonòmiques, espectacles que no s’han vist mai a Espanya (4) i que no s’han vist a la Comunitat Valenciana (8). La presència de companyies internacionals també ha augmentat en esta 34 edició.
Què els aporta als espectadors el Mim?
Aporta una manera de viure i disfrutar d’un esdeveniment cultural i social durant una setmana. El públic se sent part del MIM, el fa seu. El festival nostre és dels espectadors, del poble. Evidentment, sempre des d’una línia artística particular. El públic del MIM és molt exigent i cal donar-li diversió, sorpreses i moments especials.
Pot continuar creixent el Mim?
El pressupost fa tres anys que no augmenta, ni per part de l’aportació municipal ni per part de la resta d’institucions com la Diputació de València o l’Institut Valencià de Cultura. Enguany tampoc comptem amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa. Així és difícil, per no dir impossible, continuar fent créixer el festival. Les coses són cada vegada més cares i necessitaríem augmentar el pressupost per a comparar-nos amb altres festivals com Tàrrega o el TAC de Valladolid. Amb més pressupost podríem assumir espectacles de gran format que, hui en dia, són impossibles de dur a Sueca. Preferisc dur una programació de qualitat tots els dies que hipotecar bona part del pressupost a un espectacle fent ressentir a la resta del programa.
“És una satisfacció molt gran vore com cada any s’acaben les entrades, però al mateix temps és una angoixa perquè saps que hi ha gent que es queda sense poder assistir a algun espectacle”
Al festival venen molts espectadors de fora de Sueca. Com organitza el Mim això?
Als espectadors els tractem de facilitar les coses tot el que puguem: enguany hem iniciat una col·laboració amb el Gremi d’Hostaleria on diversos locals oferiran el Punt MIM (menjar per a endur), la Tapa MIM i el Menú MIM (menjar per a menjar en el local). També, per als professionals que venen d’altres països (o del nostre), els facilitem vore els espectacles, ja que per a les companyies resulta una motivació més per a vindre al MIM.
Les samarretes del Mim són un clàssic pels carrers de Sueca eixa setmana. Quines coses més es trobaran a la Mim-tenda?
Jo em calfe molt el cap per tractar d’encertar el disseny de les samarretes per a que li agrade al públic. Són peces de col·leccionista. El marxandatge requereix una sèrie de recursos que, de moment, encara no tenim. Tant de bo l’any que ve, en el 35 aniversari, comptem amb un poc més de pressupost i puguem ampliar tot el que oferim al públic mimer.
Com podem aconseguir entrades per als espectacles de sala?
A partir del 7 de setembre estarà oberta la venda online per a comprar les entrades. Recomane als espectadors mirar-se bé el programa i anotar-se a quins espectacles volen anar. Els espectacles d’aforament més reduït hi ha més funcions per a que puga accedir més públic. Cada dia de funcions, 45 minuts abans hi ha disponible un 10% d’entrades en la taquilla del Bernat i Baldoví. De vegades hi ha cancel·lacions d’última hora i hi ha entrades… ja ens agradaria que tota la gent poguera vore tots els espectacles. És una satisfacció molt gran vore com cada any s’acaben les entrades, però al mateix temps és una angoixa perquè saps que hi ha gent que es queda sense poder assistir a algun espectacle. Poc podem fer més, ja no ens queden hores!
Tornarà a estar present el factor sorpresa als carrers durant eixos dies?
En esta edició, la programació va per un altre camí. Cada any depén de les propostes que aconsegueixes tancar per a l’edició. La collita de cada any condiciona el que acabes portant.
Comptareu de nou amb alguna proposta d’integració social?
Sí, m’agradaria ressaltar que continuem treballant la part de comunitat i integració social. Encara que enguany no hem pogut fer una proposta com l’any passat, presentarem un treball amb xiquets de Sueca que resideixen en el CEAR. Serà un taller de quatre dies i la mostra d’eixe taller es vorà el diumenge en el Molí del Pasiego. Des de la direcció tenim clar que la cultura és un vehicle per a fer comunitat i integració social. Podem donar l’oportunitat a persones de poder disfrutar del fet artístic.
Quins serien per a tu els cinc espectacles imperdibles de la 34a edició?
Per a mi tots són imperdibles, depén dels interessos personals de cadascú. Hi ha qui els agrada més els espectacles més particulars i íntims i hi ha qui posa per davant el fet d’entretindre’s i desconnectar.
Què els diries a totes aquelles persones que no han acudit mai a vore cap cosa del MIM?
Els recomanaria que miraren bé la informació de cada proposta (en la web oficial www.mimsueca.com està tot), després que es programen la jornada completa que van a passar en Sueca. A partir d’això, que es deixen portar per l’ambient, pels espais… que vaja trobant-se amb tot el que pot oferir-li el MIM. Que siguen oberts de ment i de cor i que disfruten plenament, que senten que Sueca està viva i té un festival únic. Que s’òmpliguen d’arts escèniques i de cultura. De segur que se’n van contents i tornen en la pròxima edició.
